Adduden n yiselmaden n tmaziɣt akked yinelmaden n ulmud alemmas ɣef udlisfus n uswir wis ukkuẓ

Loading...
Thumbnail Image

Date

2022

Journal Title

Journal ISSN

Volume Title

Publisher

Université Mouloud Mammeri Tizi-Ouzou

Abstract

Tutlayt n tmaziɣt tudef ɣer uɣerbez azzayri deg useggas 1995, aselmed-is ur yeqqim ara akken yebda, imi tger asurif ɣer sdat. Abeddel deg unagraw n usegmi i d-yellan deg useggas n 2003, yegla-d s usutteb n kra n wallalen n tsensegmit, ad nebder gar-asen ahilen d yidlisfusen i d-iheyya uɣlif n usegmi i kraḍ n yiswiren. Adlisfus n tmaziɣt ɣur-s azal d ameqqran deg usnerni n tmusniwin n unelmad. Aṭas n yimsikden d yimussnawen n tesnalmudt i yerran lwelha ɣer lexṣas n yigburen n wahilen d yidlisfusen n tmaziɣt, aladɣa deg uswir n ulmud alemmas. Deg umahil-a, neɛreḍ ad d-nesbeggen tilawt n udlisfus n useggas wis ukkuẓ n ulmud alemmas, akken ad d-nerr ɣef yiseqsiyen igejdanen iɣef tbedd tezrawt-a. Ad d-nesmekti, nexdem amahil-a s usentel “Adduden n yiselmaden n tmaziɣt akked yinelmaden n ulmud alemmas ɣef udlisfus n useggas wis ukkuẓ”, i ibedden ɣef kraḍ n yiseqsiyen igejdanen yellan deg tmukrist, aseqsi amenzu d andi ɣef tmuɣli n yinelmaden d yiselmaden n useggas wis ukkuẓ ɣef udlisfus n tmaziɣt, aseqsi wis sin ɣef wuguren i d-ttemlilen deg usemres-is deg uselmed d ulmad. Deg tezrawt-a i nga, nessaweḍ ad d-nessisen timuɣliwin yemgaraden n yinelmaden d yiselmaden ɣef udlisfus akked usemres-is. Akken ad d-negmer ugar n tmuɣliwin d yisallen i yerzan asentel-nneɣ, nheyya-d sin yimseqsiyen, amenzu i yinelmaden, ma d wis sin i yiselmaden n sin wasunen deg lwilaya n Tizi Wezzu (Buzgan d Yiferḥunen). Tuget n yiselmaden iɣer d-negmer isalan d imuzzag n taɣult, imi akk sɛan agerdas n turagt n tutlayt d yidles amaziɣ. Tasleḍt n yiseqsiyen i d-nefka deg yimseqsiyen, tessaweḍ-aɣ ad nẓer igemmaḍ ɣef wayen i nettnadi, imi s umata adlisfus iɣef nga tazrawt ixus deg lebni-s almend n talɣa d tɣra. Ad t-naf yebḍa ɣef kraḍ n yiḥricen i yuran s yisekilen n tira yemgaraden, d ayen ur yettɛawanen ara inelmaden. Iselmaden ur asen-teɛǧib ara talɣa d tɣara n udlisfus-a, d ayen ara aɣ-yeǧǧen ad d-nessentem turda tamezwarut. Ayen yerzan uguren i d-ttemlilen yinelmaden d yiselmaden deg usemres n udlisfus, deg tazwara d iḍrisen i yellan deg-s, imi iselmaden s umata ur ttafen ara ayen ḥwaǧen i uselmed acku ttwatun s tantaliwin-nniḍen n tmaziɣt deg-s tacawit d temẓabit. Iḍrisen-a xussen deg usummen, imi llan wid ur nesɛi ara tugniwin neɣ ur laqent ara, d ayen i ten yeǧǧan ur ttilin ara d imalɣaden. Ma d inelmaden yesɛan adlisfus, semrasen-t i tɣuri n yinzan d yisefra, ula d wi tikwal kan i teqqaren. Tin ɣer-s d iferdisen n tutlayt, xas ttɛawanen anelmad akken ad xedmen asenfar, maca ad naf amur ameqqran n yirmad i yellan ur llin ara deg tgezmin d yisenfaren iwulmen, llan wid ilaqen i tesnawit. S yisalan-a i d-negmer sɣur yinelmaden d yiselmaden, nessaweḍ ad d-nessentem turda tis snat i d-nefka “ Iselmaden d yinelmaden ttemlilin-d uguren deg usemres n udlisfus ”. Almend n yisalan i d-negmer, igburen n udlisfus mačči d ufrinen ilaqen i uselmed deg uswir-a. Aselmed n tutlayt n tmaziɣt, d amaynut deg tmurt n Lezzayer, ɣef waya ilaq ad ilin ugar n yinadiyen ɣef tesnalmudt n tutlayt-a, imi aṭas n wuguren i d-ttemlilen yiselmaden d yinelmaden. Tazrawt-nteɣ terza asentel n udlisfus, nessaram d tin ara d-igen iberdan i tezrawin-nniḍen, ara yilin d afud i tutlayt n tmaziɣt.

Description

67p.; Table.; 30cm.(+cd)

Keywords

Citation

TAZRAWT N TESNILEST